18 d’agost del 2012

Bones notícies per a la tripulació del vaixell turc Istanbul B


Tripulants de l'Istanbul B amb els voluntaris de Stella Maris.
Foto: Victor Mosquera.
Dimecres 22 d’agost, aquest és el dia en que dotze tripulants del vaixell de bandera turca Istanbul B seran repatriats al seu país d’origen després de gairebé dos mesos d’incertesa. L’Istanbul B, que va protagonitzar el passat mes de juny un vessament d’uns quatre-cents litres d’oli i fuel al Port de Tarragona, hi continua amarrat des del 27 de juny, en no respondre l’armador turc a la petició de fiança que li permetria poder treure el vaixell de càrrega del port. No en va, l’expedient sancionador interposat per Capitania Marítima és de més de mig milió d’euros, en concret la gens menyspreable xifra de 655.000 euros.
Barreres anticontaminació el passat mes de juliol.
Foto: Eduard Boada.

Des d’aquests incidents, la major part del temps l’Istanbul B ha estat amarrat al Moll d’Aragó, tot i que des de fa pocs dies ho està prop del far de l’extrem del dic de Llevant, a l’entrada del port, en ser aquesta una zona no comercial.

Fins aquí tot podria semblar normal, però darrere de tot això s’hi amaga un drama humà. La tripulació d’aquest mercant de poc més de quatre-mil tones i construït el 1983, la formen setze mariners turcs, que a dia d’avui continuen sense poder abandonar en condicions el vaixell, a l’espera de fer-ho la setmana entrant mercès a les gestions del sotsdelegat del govern espanyol a Tarragona, de Stella Maris i de la Federació Internacional de Treballadors del Transport (ITF), que han aconseguit que el Consolat de Turquia a Barcelona acceleri els tràmits. Entre d’altres coses, els mariners no han pogut abandonar el vaixell ja que no cobren la nòmina des de fa tres mesos. I quan ho facin seran dotze els mariners que tornaran a Turquia, entre ells el capità, ja que els quatre restants romandran a bord per no incórrer en abandonament de la nau i així poder presentar la reclamació pertinent a primers de setembre als jutjats de Tarragona, on presentaran una demanda contra l’armador per impagament.

Foto: Victor Mosquera.



La tripulació de l’Istanbul B ha rebut l’ajuda de la Creu Roja pel que fa a l’assistència mèdica i el menjar del primer dia, de l’Apostolat del Mar “Stella Maris” per l’assistència alimentària, humana i espiritual, i de l’Autoritat Portuària, que els facilita l’aigua i el combustible per poder fer funcionar la maquinària del vaixell. Es diu ràpid, tot això, però per posar un exemple gràfic cal tenir clar que si no fos per l’ajuda de la gent de Stella Maris els setze mariners, sense diners i desubicats, ho haurien tingut ben magre per poder realitzar els àpats. I és que són gairebé dos mesos d’abandonament! Gràcies a l’ajuda humanitària han pogut menjar aliments frescos, com verdura, llet, pa, carn o peix.
Foto: Eduard Boada.

L’Apostolat del Mar “Stella Maris” també està fent de pont entre la tripulació i la Federació Internacional de Treballadors del Transport (ITF), els seus serveis jurídics i l’agregat comercial del Consolat de Turquia per tal d’accelerar la repatriació de la tripulació del mercant. Hem parlat amb el delegat diocesà d’aquesta entitat catòlica que està recolzant els mariners, mossèn Raimon Mateu, que ens comenta part de la seva actuació amb la tripulació: “Una situació com aquesta posa malalt dels nervis a qualsevol. La incertesa de no saber quan tornaran a casa i la de poder enviar diners als seus familiars encara els fa estar més neguitosos. La nostra actuació també és una actuació espiritual, tot i que són musulmans, són creients i en aquesta creença tenen confiança que Al·là, Déu, els ajudarà i així ho va manifestar el capità: Al·là us ha enviat a nosaltres perquè ens ajudeu. Li estem molt agraïts i a vosaltres també”.
Danis Kaftanci, capità de l'Istanbul B, amb roba negra.
Foto: Victor Mosquera.

Ara per ara, i això cal no oblidar-ho, els setze mariners continuen, en plena canícula d’agost, a l’Istanbul B. Mossèn Raimon Mateu, en aquest sentit, espera que després del 3 de setembre la repatriació de la resta de mariners posi punt i final a un episodi tenebrós a les seves vides laborals”, i ho fa des de la satisfacció d’haver pogut comunicar a la tripulació la bona noticia de la primera repatriació que com hem dit es durà a terme la setmana entrant, moment en el què la tripulació de l’Istanbul B, alguns d’ells amb més de vint anys de servei, ha esclatat en una sana barreja d’aplaudiments, rialles i plors. Per la seva banda, un dels tripulants de l’Istanbul B amb més de vint anys de servei, que ha preferit restar en l’anonimat, ha comentat quemai havia patit un fet com aquest tot i que he vist altres mariners, d'altres països que ho han passat més malament que nosaltres.
Foto: Victor Mosquera.

Arran d’aquests fets el delegat diocesà d’Stella Maris, mossèn Raimon Mateu,  fa una crida a no baixar la guàrdia: “Cal no oblidar que aquest fet no és aïllat. L'abandonament de tripulacions  es dóna en molts ports del món. Darrere d'ells sempre hi trobareu gent disposada a donar un cop de mà als mariners. Són els voluntaris de l'Apostolat del Mar “Stella Maris”, que guiats per un esperit cristià serveixen a la gent de mar. Si els voleu ajudar, els calen voluntaris disposats a donar un cop de mà a persones necessitades en un ambient prou desconegut per als qui vivim terra endins. No en va fets similars passen sovint, també al Port de Tarragona, recordem el cas del vaixell lituà Global 1, els mariners del qual van penjar-hi pancartes reclamant el seu salari. 

6 comentaris:

javier moreno ha dit...

¡Felicidades!

javier moreno ha dit...

¡Felicidades!

Berto Garcia ha dit...

Muchas gracias por tu visita y comentarios en mi blog ..aqui en Las Palmas tambien esta la gran labor de Stella Mary,gracias a ellos comen muchas tripulaciones Saludos

Carlos Ramos i Solà ha dit...

Gràcies "Stella Maris" la gent de mar sabem que podem comptar amb vosaltres a qualsevol port de mon. Tots els que hem navegat, hem tengut alguna relació directa amb l'Apostolat del Mar, el seu ajut, la seva assitència sempre ha estat reconfortant tant esperitual com material. En aquest mon tant materialista, reconforta trobar dones i homes com els del "Stella Maris".

Anònim ha dit...

Thank god for the shipment to get aids.

Ercan

Far de la Banya ha dit...

Gràcies Javier, Berto, Carlos i Ercan pels vostres comentaris :)